Dies de pont que no oblidarem

Poques vegades uns dies festius donen tan que parlar com aquest pont.
Comencem el divendres amb l’aprovació per part del Govern de Zapatero del nou paquet de mesures anticrisi, noves mesures que encara posen més de manifest la deriva neoliberal d’aquest govern que ha oblidat les polítiques socialistes i obreres. La semi privatització de sectors tan estratègics con el control dels aeroports, i la disminució de les ajudes als aturats demostren cada vegada més que el control dels estats està en mans dels mercats i que els governs són simples titelles del poder econòmic.
Aquestes mesures antisocials han quedat tapades, i ja ha anat bé al Govern, per la vaga encoberta dels controladors. No hi ha cap tipus de justificació a l’acció dels controladors però no vull oblidar que la responsabilitat del fracàs d’una negociació és de les parts que negocien. És evident que el Govern Central manca d’eines suficients per encarar una negociació amb qualsevol col•lectiu de treballadors i treballadores i això és degut a la seva pèrdua de sobirania a favor de l’especulació. Com he dit, no justifico l’acció dels controladors per què crec que sempre hi ha altres formes de aconseguir les coses sense que passin per “fastidiar” a milers de persones, penso que els controladors haurien de ser més flexibles i intentar arribar a acords.
El resultat d’aquesta acció dels controladors ha tingut unes conseqüències nefastes. La declaració de l’estat d’alerta i militarització del s controladors no pot ser una solució. Treballar sota aquesta pressió no pot comportar res de bo, i confio que no hi hagi conseqüències més greus que afectin al transport aeri. Volar amb por no és el millor escenari per als menorquins i menorquines que no tenim més remei que emprar els avions...
El dilluns, 6 de desembre, es celebra l’aniversari de la Constitució. La veritat és que no sé que hem de celebrar quan s’està vulnerant de forma sistemàtica, i hi ha prou amb llegir l’article 35 que determina el dret i el deure al treball, l’article 41 que fa referència a la protecció als desocupats, o l’article 47 on es garanteix el dret a una vivenda digna. És com mínim hipòcrita celebrar una llei que no es compleix. Molt més coherent seria canviar el punt 2 de l’article 1 de la Constitució, per què la sobirania nacional ja no resideix en el poble, sinó en els bancs i en el FMI.
Avui, dia 7 de desembre, llegint als mitjans de comunicació la preocupació dels sindicats menorquins per el miler de persones que es quedaran sense cap tipus de prestació al mes de febrer i que el Consell Insular no té previst cap augment, respecte a l’any 2009, de les rendes mínimes d’inserció. Què espera a aquestes persones si no hi ha possibilitat de fer polítiques que potencien la creació de feina per les mesures que impossibiliten el endeutament de les administracions? Això és un prova més de que per aquest Govern i per l’oposició del PP, que malgrat ho intentin ocultar està totalment d’acord amb les mesures aprovades, les persones no tenen cap importància. Es continua funcionant afavorint a les grans fortunes a costa dels drets dels treballadors i treballadores, hi ha prou amb recordar que els pressupostos de la nostra comunitat no s’han aprovat per la negativa del PP i UM a pujar els impostos a les rendes més altes...
Per acabar de rematar-lo, avui dia 7 ens desperten amb la notícia d’una altra dona morta per violència masclista.
Es difícil imaginar què més de dolent ens pot passar. Els pessimistes diuen que les desgràcies mai venen soles, aquest pont els ha donat la raó.


Jesús Barrasa
Coordinador Insular d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida.